Sostenibilitat i Arquitectura (Part III)

SOSTENIBILITAT EN L’ARQUITECTURA (Part III)

EL PAPER DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I EL MERCAT

Les administracions públiques a nivell europeu, estatal i autonòmic juguen un paper vital no només des de l’aspecte normatiu – l’última actualització del Codi Tècnic (CTE) pel que fa a l’estalvi energètic arriba amb demora – sinó també des d’ajudes i inversió en recerca i desenvolupament per canviar el model actual, que ha demostrat ésser fallit. Al nostre país, els objectius de compliment de la Normativa Europea 2020 que estableix una reducció del 20% de consum energètic i les emissions de CO₂ dels edificis públics i privats abans de l’any 2020 sofreixen retards que podrien haver-se evitat. Cal recuperar el temps perdut sense demora perquè sinó no arribarem a temps per complir-los.

Sens dubte l’administració ha de donar un major impuls a aquest nou moviment i a “l’economia verda” que fan de la Sostenibilitat el seus eixos principals. El mercat de la construcció sostenible al nostre país està avançant molt lentament en relació a altres països comunitaris, principalment centre-europeus i escandinaus. Les eines i segells internacionals de certificació ambiental com LEED (Leadership in Energy and Environmental Design), BREEAM o nacionals com a Verde, juntament amb els standards de construcció com PassivHaus o Minergie s’estan obrint pas cada vegada amb més força en el nostre àmbit, el qual és molt positivu.

CONCLUSIÓ. CAP A UNA VISIÓ GLOBAL I INTEGRADA DE L’ARQUITECTURA.

És necessari fer una transició de l’actual model econòmic en general i de la de construcció en particular a un basat en un equilibri entre l’aspecte econòmic, social i mediambiental, on es penalitzi a les indústries més contaminants i aquestes donin lloc gradualment a unes altres que ho són menys. El canvi del present model energètic basat en fonts combustibles fòssils per un altre de tipus renovable és necessari i inevitable i ha de ser implementat sense demora. La situació present i de cara a futur és d’escassetat de matèries primeres i aigua, disminució de reserves energètiques no renovables com el petroli, augment del preu de l’energia, desforestació i increment de les temperatures globals.

La rehabilitació energètica del parc existent d’habitatges, molt antic i ineficient, es presenta com una oportunitat excel·lent a present i futur: El marge de millora per reduir emissions de CO₂ i la despesa energètica és enorme. És necessari promoure una visió renovada en l’Arquitectura on el “Business as usual” sigui la norma habitual amb pràctiques més responsables i respectuoses amb el medi ambient.

Ha d’imperar una visió global en l’Arquitectura, amb integració de disseny energètic eficient – on els consums siguin nuls o almenys tendeixin a ser-ho- amb eficiència en el consum de l’aigua potable, ús de materials naturals, reciclats, reciclables i de producció local, a més d’una gestió eficient dels residus de la construcció, increment de la qualitat, confort i biohabitabilidad dels espais interiors, fent que aquests siguin més saludables i lliures de tòxics per a als seus ocupants.

sost-arq_3.Model d’Integració dels aspectes Social, Econòmic i Mediambiental · Triple Benefici. Vauban District.

Apostar per aquest camí ens pot aportar beneficis com la disminució de costos operatius i de gestió dels edificis (Energia i aigua) en crear edificis de baix consum energètic i amb sistemes eficients. A nivell de mercat és possible també aconseguir un increment del valor objectiu dels edificis tant per a venda o lloguer, i aconseguir una major taxa de tornada de la inversió. En els cas d’edificis d’oficines major benestar dels empleats la qual cosa es tradueix en salut, productivitat i disminució d’absentisme. Els beneficis ambientals seran evidents, en aconseguir una relació més equilibrada i respectuosa amb l’entorn.

Tot això és possible aconseguir-ho, però sense oblidar el més important: L’Arquitectura sostenible no pot ser presa com una prescripció o moda passatgera, sinó com una aproximació i una actitud.

Julio Bermejo arquitecte · LEED AP BD+C

4A+A Arquitectura Ambiental