El Procès de Diseny Integrat en arquitectura Ambiental

El Procés de Disseny Integrat (PDI) és un mètode fonamental i una de les primeres eines que el nostre equip de disseny utilitza en el començament i al llarg del cicle de vida d’un projecte d’arquitectura sostenible. Considerem aquest cicle com una sèrie d’etapes successives que comencen amb la concepció inicial d’idees en les fases de pre-disseny i que continuen amb les de disseny, construcció i ús, fins arribar a la deconstrucció o reutilització de l’edifici. El PDI no només és aplicable al camp de l’arquitectura, sinó també a qualsevol tipus de disseny o procés de presa de decisions.

L’esperit del PDI es basa en un treball d’equip multidisciplinari i col·laboratiu, on tots els membres prenen decisions basant-se en una visió compartida i en una comprensió integral del projecte en els seus aspectes tècnics, mediambientals, socials i culturals. En altres paraules: El projecte és concebut com un sistema, on cadascuna de les seves parts interactuen entre si creant-se relacions que afecten al conjunt del mateix tal com si fos un organisme viu. El PDI és un procés iteratiu, no lineal, flexible i holístic, en contraposició al procés de disseny tradicional, on més decisions són preses per menys integrants d’un equip, molt sovint de manera aïllada.

Fases

El PDI comprèn tres fases. La primera (Concepció – Predisseny) és la més important al meu entendre, ja que les decisions i accions que es duen a terme impactaran en major mesura al llarg del cicle de vida del projecte. Els canvis implementats en fases avançades de disseny i obra són més costosos i comporten un major temps d’implementació. En aquesta primera fase s’han d’establir de manera objectiva els objectius de sostenibilitat a aconseguir, investigar i analitzar les relacions del projecte amb el seu context construït i cultural, aprofitar i integrar en el disseny les sinergies relacionades amb l’ús de l’energia, aigua i materials, qualitat dels espais, salut i confort dels ocupants. A més serà necessari adequar els objectius plantejats, l’abast i programa de projecte al pressupost i al planning establert. (Temps és diners, i recursos…)

Per exemple, analitzem el cas d’una primerenca presa de decisió projectual referent al disseny d’un espai on s’aprecien les diferents sinergies i interaccions entre sistemes:

Utilitzar estratègies de disseny passives d’aprofitament de llum natural, optimitzant el percentatge d’obertures en façana, triant una fusteria i cristalls d’altes prestacions, i utilitzant colors clars en els espais repercutirà en una disminució de la potència instal·lada d’il·luminació interior artificial, la qual cosa reduirà les càrregues internes de l’edifici. Aquesta disminució assolida aconseguirà que la potència a instal·lar de l’equip de climatització sigui menor, el que garantirà que el consum energètic i les emissions de CO2 generades es redueixin.
La segona fase (Disseny i construcció), incorporarà i materialitzarà totes les idees, decisions i oportunitats descobertes, investigades i analitzades referent a la implementació d’objectius de sostenibilitat en el projecte. La primerenca identificació de sinergies entre els diferents sistemes suposarà un estalvi i optimització de recursos humans, materials i temps, la qual cosa comportarà una millora substancial en les prestacions mediambientals del projecte.

La fase final (Ocupació-Ús) comprèn la gestió de l’edifici i control dels sistemes instal·lats. Ha arribat el moment de “mesurar” i controlar de manera adequada i contínua la performance del nostre projecte. A més el nostre pla d’acció ha de contemplar implementar mesures correctores en cas de no aconseguir els objectius proposats per mitjà d’inspeccions tècniques, auditories energètiques i monitoratge. El fet d’implementar el PDI en les fases primerenques de disseny repercutirà favorablement en aquesta fase del cicle de vida del projecte i permetrà minimitzar el cost de mesures de millora. Si no és tingut en compte els hàbits i patrons d’ús dels ocupants i l’operativitat dels sistemes instal·lats la diferència entre la performance prevista i l’operativa pot ser alta.

Conclusió

Cada projecte és una oportunitat única i en un entorn com l’actual, amb una creixent escassetat de recursos i matèries primeres, escalfament global, contaminació mediambiental en augment, destrucció d’ecosistemes naturals i un creixement desmesurat del cost de l’energia, els nostres criteris a l’hora encarar un projecte sostenible seguint l’estratègia del Procés de Disseny Integral apunten a un objectiu clar i capital: Fer més amb menys recursos. Altres camins a utilitzar, donada l’actual conjuntura, poden resultar estèrils i innecessaris.

Julio Bermejo arq.

Aa

Bibliografia

PMBOK Management

Nachhaltige Architektur. Birkhäuser