Sostenibilitat i Arquitectura (Part II)

SOSTENIBILITAT EN L’ARQUITECTURA (Part II)

QUÈ POT APORTAR L’ARQUITECTURA EN FAVOR DE LA SOSTENIBILITAT?

Ens trobem en un moment crític, però és una oportunitat històrica per a l’arquitectura i el sector de la construcció per donar una resposta positiva a gran escala en benefici de la Sostenibilitat a través d’un canvi de paradigma i de la millora de l’entorn construït.

Aquesta millora pot ser aconseguida de diferents maneres, però el més apropiat al meu entendre ha de ser donat des de la pròpia arquitectura actuant principalment amb estratègies de disseny passiu. Quan parlem de disseny bioclimàtic, “passiu” i “actiu” són termes utilitzats com a límits per desenvolupar estratègies amb integració del clima (passives) o de sistemes mecànics (actives). L’arquitectura ha d’actuar tenint en compte dos objectius principals que després desenvoluparé detalladament:

Primer, incrementar radicalment l’eficiència energètica als edificis de nova construcció i a rehabilitar. Cal potenciar la tendència actual en l’arquitectura sostenible de dissenyar i construir edificis amb consum energètic nul o gairebé nul, són els anomenats near Zero Energy Buildings, (nZEB).

Segon, adoptar un model constructiu de cicle de vida tancat “del bressol al bressol” (Cradle to Cradle) que permeti la reutilització dels residus constructius i així gradualment abandonar l’actual model tradicional de construcció “del bressol a la tomba” (Cradle to Grave) amb gran generació i deposició de residus.

OBJECTIU UN: Incrementar l’eficiència energètica dels edificis. Estratègies.

Pot ser aconseguit desenvolupant tres estratègies principals:

Reduir la demanda energètica dels edificis:

Per mitjà del disseny passiu i a través de variables arquitectòniques, optimitzant el volum construït per mitjà de l’adequat factor de forma de l’edifici, controlant la relació de plens-buits de les façanes i realitzant el control solar adequat, millorant l’envolupant constructiva amb tancaments i fusteria de baixa transmitància tèrmica, eliminant ponts tèrmics i augmentant la seva estanquitat. I finalment, través d’una aproximació bioclimàtica, aprofitant les condicions naturals del lloc, orientant l’edifici adequadament, maximitzant l’ús de la il·luminació i ventilació natural, traient partit al seu torn de la inèrcia tèrmica dels materials utilitzats.

Incrementar l’eficiència dels sistemes actius de l’edifici.

Una vegada disminuïda la demanda energètica per mitjà d’estratègies passives, l’aspecte dels sistemes actius d’un edifici és un tema decisiu de disseny. L’objectiu és reduir la demanda i el consum d’energia, disminuir costos operatius i maximitzar el confort dels ocupants utilitzant sistemes eficients d’il·luminació, climatització, ventilació i ACS, i incorporar energies renovables tals com la solar tèrmica, solar fotovoltaica, geotèrmia i biomassa.

Millorar la gestió.

La fase d’ús d’un edifici ha de ser valorada amb detall, ja que tots els esforços i mitjans que s’han tingut en compte en el projecte per aconseguir l’eficiència energètica poden veure’s truncats i els objectius no aconseguits. Ha d’estudiar-se detalladament el perfil d’ocupació, ús i gestió, el funcionament passiu i actiu de l’edifici, implementant un rigorós control i seguiment de consums energètics i condicions de confort dels ocupants i a més implementant un adequat pla de manteniment i gestió integral. Els estalvis potencials per una correcta gestió energètica poden ser d’un ordre del 15-20%.

OBJECTIU DOS: adoptar un model constructiu de cicle de vida tancat. Estratègies.

El sector de la construcció- professionals, tècnics, fabricadors de productes, instal·ladors, etc – ha començat a donar passos positius en aquest aspecte, però no obstant això aquests no han estat fins ara prou decisius i trascendents per establir una millora substancial de la Sostenibilitat en l’àmbit de l’arquitectura.

L’ús materials de construcció reciclats i reciclables, naturals renovables, no tòxics, amb baixa energia incorporada en la seva fabricació, d’origen i producció local ha de convertir-se en un estàndard i no en una excepció a la regla dins del mercat. La inclusió d’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) i Declaracions Ambientals de Productes (DAPs) en els processos de fabricació ha de ser una constant, ja que és un fet positiu que ajuda a conèixer el comportament mediambiental dels productes i aportar transparència al sector de la construcció.

Julio Bermejo arquitecte · LEED AP BD+C

4A+A Arquitectura Ambiental