Sostenibilitat i Arquitectura (Part I)

SOSTENIBILITAT EN L’ARQUITECTURA (Part I)

Escoltar la paraula Sostenibilitat i parlar sobre ella s’ha convertit en un exercici quotidià cada vegada més freqüent al món de l’arquitectura i la construcció. L’augment de professionals de l’àmbit liberal i públic en general, de les administracions públiques, empreses i entitats privades que han pres consciència de la seva importància i significat és un fet evident i contrastat. No obstant això, cap també dir que no tots ells l’apliquen en el dia a dia amb la mateixa intensitat, que varia entre els extrems de l’acte de fe cega en considerar la Sostenibilitat com una “nova religió” o el de utilitzar-la malament com una paraula buida de contingut, però molt atractiva des del punt de vista de màrqueting i imatge, perquè la Sostenibilitat “ven”.

Avui dia i a escala global, la societat s’enfronta a desafiaments mediambientals i socials de gran envergadura que necessiten ser detinguts i revertits: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la crisi energètica, entre uns altres. Les trobades de Montreal 1987, Cimera de la Terra en Rio 1992, Kyoto 1997 i el llançament de la pel·lícula “Una veritat Incòmoda”, “An inconvenient Truth”, d’Al Gore l’any 2006 van marcar fites respecte a la preocupació de la societat i d’alguns poders polítics – no tots – sobre el canvi climàtic, el seu impacte al nostre planeta i la necessitat de crear un canvi de paradigma capaç de revertir aquest procés.

COM HEM ARRIBAT A AQUEST PUNT?

La resposta és clara i simple. Per l’acumulació d’efectes negatius al llarg de molts anys, que van començar amb la revolució industrial i que han estat ocasionats per un sistema capitalista i productiu basat en un model extractiu, amb una explotació abusiva i desenfrenada dels recursos naturals, que el seu objectiu és el de generar energia – provinent gairebé totalment de fonts no renovables com a petroli, carbó i gas i produir béns – en multiplicitat de formes – per alimentar a una societat de consum ansiosa de posseir-los… Però a costa d’un gran dany ambiental.

En altres paraules, tenim un model productiu que ha traspassat els límits físics i que considera al planeta com una font il·limitada de recursos quan en realitat no ho és. És precisament l’antítesi de la definició de Sostenibilitat que consisteix a satisfer les necessitats actuals sense comprometre les de les nostres properes generacions.

LA SITUACIÓ EN EL CAMP DE L’ARQUITECTURA I LA CONSTRUCCIÓ.

Vegem ara unes dades subministrades pel World Watch Institute.

• El 40% de l’energia consumida al món correspon als edificis i a la construcció dels mateixos.
• El 40% dels materials usats al món són destinats a la construcció d’edificis.
• El 55% de la fusta serrada, sense finalitat de combustible, és usada per a la construcció.
• El 30% d’obres de nova construcció o rehabilitació presenten la síndrome de” l’edifici malalt”, definit per l’Organització Mundial de la Salut com “un conjunt de malalties originades per la contaminació de l’aire als espais tancats”.

La construcció és indubtablement un sector productiu de gran importància a la nostra societat i els nombres anteriorment exposats no fan més que reforçar aquesta asseveració. Mou una quantitat ingent de recursos materials i humans, modela el paisatge terrestre a gran escala, genera una repercussió econòmica d’altíssim valor però és també la causant d’impactes negatius en el nostre medi ambient que contribueixen a la seva deterioració.

En la Unió Europea actualment hi ha construïts uns 160 milions d’edificis, que són responsables aproximadament del 40% del consum d’energia. La gran part d’aquest consum s’usa per a escalfar espais: En habitatges entorn d’un 70%, en edificis d’oficines el percentatge és menor. A Catalunya, segons dades de l’ Institut Català d’Energia (ICAEN), del total d’edificis que han rebut el certificat d’eficiència energètica, el 85% d’ells tenen una qualificació d’una E, F o G respecte al consum d’energia primària. Són de les més baixes en l’escala, la qual cosa indica el mal estat del nostre parc construït.

Julio Bermejo arquitecte · LEED AP BD+C

4A+A Arquitectura Ambiental