Mercats Energèticos, Perspectives per a el 2014

La setmana passada vam assistir a la jornada organitzada per l’ICAEN (Institut Català de l’Energia) i el GGE (Grup de Gestors Energètics) en què es va parlar i debatre sobre l’actual problema energètic a Espanya.

La inauguració de la jornada va ser a càrrec de l’Hble. Sr Felip Puig (Conseller de la Generalitat de Catalunya), i del Sr. José Enrique Vázquez (President del Grup de Gestors Energètics), i en què es va parlar bàsicament de l’actual reforma elèctrica, coincidint que és una reforma que no agrada absolutament a ningú, i que no té absolutament res de bo i positiu ni per al gran consumidor, ni per al petit, que està en contra de la integració a les polítiques europees en qüestions energètiques, a les energies renovables, al medi ambient, i a la dependència energètica d’altres països amb les seves conseqüències derivades.

A continuació es van iniciar dues taules de debat, una amb agents i consumidors d’energia, i l’altra amb els productors d’aquesta. Va quedar ben clar que a Espanya hi ha un problema molt seriós i important del control que tenen unes poques empreses de la producció, la distribució, i la comercialització de l’energia, amb més del 80% respecte de ‘les altres’, i que això genera un autèntic monopoli energètic, evitant així un autèntic mercat liberalitzat i una lliure competència de preus, que finalment repercuteix directament en els consumidors.

El consumidor ha de pagar un preu per l’energia que consumeix, però cal saber el preu real d’aquesta amb una absoluta transparència de xifres i tenir les dades exactes del què s’està pagant, i a qui s’està pagant. El consumidor necessita estabilitat, transparència, i protecció davant els possibles abusos, només cal posar-li sentit comú al sector oferint les xifres energètiques reals, és a dir, posant una mica sentit comú a tot el sector.

Segons paraules de César Molins: ‘l’energia és com el menjar, i amb el menjar no s’hi juga, no pot ser ni que el preu de l’energia sigui de 100 €, ni de € 0, com està passant actualment en les subhastes’.

Toni Escudé, Aa

Març de 2014