I Jornada Tècnica d’Arquitectura Sostenible

La setmana passada vam assistir a les 1es Jornades Tècniques d’Arquitectura Sostenible Seeb (Sostenibilitat, Eficiència Energètica i biohabitabilitat) celebrades a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per AUS (Arquitectura i Sostenibilitat), i Knauf GmbH, i amb la participació de els arquitectes Albert Cuchí i Felip Pich – Aguilera, la biòloga i experta en l’hàbitat Elisabet Silvestre, i el responsable d’assajos de l’àrea tèrmica del laboratori de control de la qualitat en l’edificació del Govern Basc Cesar Escudero.

En les ponències es va parlar del problema energètic a nivell mundial i al nostre país, sobretot pel que fa a l’edificació es refereix, i tenint molt clar que l’únic camí a seguir des d’aquest punt de vista, és el de la rehabilitació energètica de l’ parc actual d’edificis. En aquest punt, cal destacar l’esforç que hem de fer els arquitectes per a la comprensió i l’anàlisi de la relació urbanística en els nuclis antics de les ciutats. Les solucions climàtiques passives amb les que es van dissenyar en el seu moment, moltes vegades s’estan obviant en rehabilitació, fins i tot destruint-les, amb el que es deterioren encara més les condicions climàtiques de partida en els projectes.

Una altra consideració important de la qual es va parlar, és de la necessitat de mesurar i quantificar amb xifres exactes i reals totes les possibles solucions i propostes que es facin en els nous projectes d’eficiència energètica, tant a l’ inici d’aquests, com durant el procés, i un cop acabats, ja que sense aquestes, es pot caure en greus errors difícilment esmenables a posteriori.

Finalment, i com ja ens té acostumats, Elisabet Silvestre ens va animar que aprenguem a projectar i dissenyar des d’un nou punt de vista, igual o de més importància que el funcional, estètic, econòmic, o eficient, aquest és, des del punt de vista de la salut dels habitants i usuaris en els edificis. Avui en dia, passem més del 70 % del nostre temps dins d’oficines i habitatges, respirant i convivint amb l’aire interior i la composició dels materials amb què estan construïts aquests edificis. Cada vegada és més habitual parlar de la síndrome dels edificis malalts i de les seqüeles que produeixen en el nostre organisme, cada vegada més, es donen casos de malalties relacionades directament amb aquests edificis, i si no comencem a valorar i tenir-los en compte en el disseny dels nostres projectes, el problema serà cada vegada més gran.

Toni Escudé, Aa

Març de 2014