Com ja és àmpliament sabut, molts dels materials i productes utilitzats avui en dia en el sector de la construcció són altament contaminants i tòxics, sobretot, quan ens els trobem a l’interior dels edificis en els vivim i treballem, és a dir, en els quals passem la major part del dia. Les emissions de productes químics derivades d’aquests materials, que s’emeten a l’ambient interior, són els COV (Compostos Orgànics Volàtils), i aquests són perjudicials per a la salut de les persones a més la causa de diversitat de malalties.
En aquest sentit, l’OMS (Organització Mundial de la Salut), va informar que més de set milions de persones moren a l’any a causa de la contaminació de l’aire urbà i interior dels edificis, i ha reunit un gran nombre d’experts per desenvolupar un programa anomenat Global Burden of Disease, que conclou que la contaminació interior dels edificis és el quart factor de risc per darrere de la hipertensió arterial, el tabac i l’alcohol, mentre que el derivat de la contaminació de les ciutats és el novè, per davant de la manca d’exercici i el colesterol.
Des de setembre de 2013, a França, tots els productes de construcció i decoració que es comercialitzen, estan obligats a portar una etiqueta, simple i llegible, que indiqui el seu nivell d’emissions COV. Així doncs, tant pintures, vernissos, coles, com materials de construcció i mobles, han de disposar d’aquesta nova etiqueta ambiental.
Aquesta ecoetiqueta, que qualifica els productes en base a les seves emissions COV i segons proves realitzades de la norma ISO 16000, qualifica aquests materials i productes des de la C (les de major emissions però amb límits tolerables) fins a la A + (les de menys emissions o pràcticament nul·les), d’una manera semblant a la qualificació en les certificacions energètiques d’electrodomèstics, bombetes, o edificis. A més, els productes en que les seves emissions superin aquestes cotes límit, no poden posar-se a la venda al país.
Els continguts analitzats en els materials són dels següents compostos: formaldhèid, acetaldheíd, toluè, tetracloroetà, xilè, trimetilbencè, dichlorobencè, etilbenzè, butoxietanol, estirè i TVOC (valor conjunt de COV s), i amb els següents rangs:
Per tant, a França, els consumidors tenen a dia d’avui, una nova informació necessària i transparent com a nou criteri a l’hora de la selecció d’aquests materials i mobles per a l’interior dels seus habitatges i oficines. A més, és una informació interessant a tenir en compte per a les persones que vulguin comprar o llogar habitatges i oficines i conèixer el seu ‘grau de toxicitat interior’.
Evidentment, la pregunta que ens fem és: ¿Quan també a casa nostra?
Fonts:
www.developpement-durable.gouv.fr/Chapitre-I-Mode-d-emploi-de-l.html
www.respirez-mieux.gouv.fr
Aa, gener de 2015
C/ Clos de Sant Francesc, 18
(+34) 930 130 872