BioMímesis: L’Arquitectura torna a mirar cap a la Naturaleza

BioMimesi: L’Arquitectura torna a mirar cap a la Natura.

Avui dia, la paraula sostenibilitat a l’Arquitectura s’ha convertit en un mantra omnipresent que està en boca de tots i que sens dubte, ha arribat per quedar-se.

Rio 1992, Kyoto 1997 i el llançament del film “An Inconvenient Truth” d’Al Gore l’any 2006 -entre d’altres- van marcar fites respecte a la preocupació de la societat i d’alguns poders polítics sobre el canvi climàtic i el seu impacte sobre el planeta. Aquests fets van contribuir també a la reaparició d’un concepte molt important: Que com a éssers vius, formem part d’un sistema universal i interconnectat on les nostres accions -producte del nostre context cultural, econòmic i social- produeixen conseqüències, que són molt sovint nocives per al planeta…

La conducta fins ara imperant (el primer que ve a la meva ment és el negacionisme del canvi climàtic) i les conseqüències adverses per al medi ambient són tot el contrari a un sistema en estat ideal d’equilibri on cadascuna de les parts s’interrelaciona amb una altra en perfecta harmonia: La Natura.

Llavors… Per què no imitar-la?

La BioMimesi (BioMimicry en anglès) és un procés conscient d’imitació de la naturalesa. Aplicada a l’Arquitectura, consisteix en prendre els principis de disseny del món natural per aplicar-los i adaptar-los al nostre procés projectual i constructiu. A través d’un procés de milions d’anys d’evolució La Naturalesa ens ofereix un quasi-infinit catàleg de solucions que estan a la nostra absoluta disposició. La bellesa i eficiència dels organismes vius i dels minerals tenen totes les respostes a les nostres preguntes.

En altres paraules, La Naturalesa és la que construeix i produeix els millors resultats amb la menor quantitat de mitjans possible. (Ecoeficiència).

Avui dia, des de l’arquitectura i la construcció ens enfrontem a un gran desafiament per al nostre planeta i per a les futures generacions: Aturarr i revertir el procés del canvi climàtic. La pròpia Naturalesa ens mostra el camí i ens dóna les respostes a través de dos vectors principals:
Primer, incrementant radicalment l’eficiència energètica dels edificis i segon, canviant l’actual model lineal tradicional de construcció -amb gran generació i deposició de residus- per un model de cicle tancat (La Naturalesa no genera residus, sinó nutrients que ella mateixa reutilitza!).

Vegem un exemple de MioMimesi aplicat a l’arquitectura. Dissenyat per l’arquitecte Mick Pearce en col·laboració amb Arup Engineers, el Eastgate Centri in Harere, Zimbàbue ens mostra un dels millors casos d’arquitectura on s’han aplicat els principis de la BioMimesi. El sistema de ventilació i les xemeneies d’un niu de tèrmits africans van ser la font d’inspiració d’aquest edifici comercial i d’oficines, el qual té un sistema natural de ventilació i climatització que l’imita. El principi de convecció natural, l’ús de la inèrcia dels materials, la utilització de vegetació en façana i el refredament nocturn fan que l’edifici estigui dissenyat per absorbir la mínima quantitat de calor durant el dia i alliberar-la a l’exterior durant la nit. La façana amb alta inèrcia tèrmica és l’encarregada de realitzar aquest treball.

Els tèrmits a Zimbàbue construeixen grans nius dins dels quals planten i cullen un fong que els serveix d’aliment. Aquest fong ha de ser mantingut a una temperatura constant. Mitjançant el tancament i obertura de perforacions al llarg del dia, es produeix una ventilació natural a través de la construcció. L’aire ingressa en la part inferior del niu i després circula per una sèrie de conductes en el seu interior aconseguint que aquest es refredi. L’aire, una vegada ja calent és expulsat cap a l’exterior per la part superior. L’edifici Eastgate Centri utilitza el mateix principi. Les despeses de ventilació són només una desena part de les consumides per un edifici climatitzat per un sistema convencional, i sense per això renunciar al confort dels seus ocupants.

Si aprenem de la naturalesa, i fem les coses de la manera en què ella opera, podrem salvar valuosos recursos naturals, com a l’aigua, matèries primeres i l’energia, i d’aquesta manera revertir la situació d’escassetat a la qual ens enfrontem avui dia i que posa en perill els recursos de les nostres properes generacions.

Aprendre de la Naturalesa, aquest és el veritable canvi.

Julio Bermejo arquitecte